divendres, 26 d’abril del 2013

SANT PANCRAÇ

Va ser un ciutadà romà que es va convertir al cristianisme, i que va ser decapitat l'any 304, amb 14 anys d'edat. El seu nom en grec significa literalment "el que el sosté tot". Va ser un dels màrtirs dels primers temps del cristianisme.



Una altra image de l'Erik García.

BUDA


L'Erik García ens envia aquesta foto i comentari.

Figura representativa del fundador del budisme, Buda Gautama.

Va ser un important religió

s nepalí, fundador del budisme.

Gautama, és la figura clau del budisme, i les històries sobre la seva vida, els discursos i les regles monàstiques formen part de les creences dels budistes i s'han resumit i memoritzat després de la seva mort pels seus seguidors.

 A la majoria de les tradicions budistes és considerat el "Buda Suprem" (Sammāsambuddha) de la nostra època. 



dilluns, 22 d’abril del 2013

ALTAR DE LA PARRÒQUIA DE SANT ANDREU DEL PALOMAR

Una altra imatge de la Paula Almansa.

Un altar és una elevació que conté l'ara (pedra consagrada) i que serveix per a oficiar un culte religiós. Els altars històricament han sigut roques, taules, bases de columnes o similars. Aquest altar està a la església de Sant Andreu de Palomar.






ROSARI

La Paula Almansa ens envia aquesta foto amb aquest text.

El Sant Rosari és una pregària tradicional catòlica que commemora vint «misteris» de la vida de Jesucrist i de la Mare de Déu, recitant després de cadascun d'ells un Pare nostre, deu Ave Maries i un Glòria. Aquest Rosari era de la meva àvia i ara  l'estem guardant a casa i es passarà de generació en generació.



dijous, 18 d’abril del 2013

SANT VICENÇ D'ESPINELVES


Església de Sant Vicenç d’Espinelves.
L’església romànica de Sant Vicenç d’Espinelves, la primera referència de la qual és de l’any 943, va ser consagrada a l’any 1187. Consta de dues naus cobertes amb volta de canó i acabades a l’est per dos absis semicirculars. Aquests estan decorats externament amb arcuacions llombardes. La segona nau i el campanar són fruit d’una ampliació del s. XII. La portalada, també del s. XII, conserva dos capitells que representen figures humanes i formes vegetals.

SANT CLIMENT DE TAÜLL


Esglesia parroquial de Sant Climent de Taüll. (Alta Ribagorça) Catalunya.
Església d’estil romànic, es va consagrar l’any 1123.En aquest edifici la planta basilical està formada per tres naus amb una capçalera de tres absis semicirculars precedits per arcs presbiteriales, que en el cas de l'absis central i de l'absis nord són dobles. L'església estava íntegrament decorada amb pintures murals, concretament als murs, les columnes i els absis.

PROCESSÓ AL POBLENOU

El Santi ens envia aquestes fotos.
Aquestes són algunes fotos de la processó de Poblenou, un barri al que vaig des de fa 6 anys. No és una processó molt gran ni la més seguida, però si que es una processó amb molt de sentiment i es un símbol que significa molt per als habitants d'aquest barri. 









La Verge Coronada


El Guillem Lleida ens envia la foto de la Vege Coronada.

La verge de Coronada:
Aquesta és una imatge de la Virgen de Coronada. Patrona de la localitat de Calañas en la província de Huelva (Andalusia). La verge és coneguda per tota la població, igual que la seva llegenda sobre l'aparició d'aquesta davant d'un pastor; la història s'ha anat transmetent de generacions en generacions entre els habitants de Calañas.
La història diu així:
Pedro Márquez era un senzill pastor de la zona de Huelva. En aquells remots temps governaven els visigots a la península. Pedro es trobava amb el seu ramat en una dessolada esplanada (lloc on es troba actualment l'ermita de la verge) i romania una forta tempesta, aquest, desesperat, va dirigir-se a la Mare de Déu d'Espanya. Rebé resposta i va anar corrents cap a la seva església deixant el seu ramat endarrere. Quan aquest arribà, trepitjà una llosa que va resultar moure's. Agafant el seu punyal, Pedro enretirà la pedra i trobà la verge de Coronada.

divendres, 12 d’abril del 2013

LA SAGRADA FAMÍLIA

La Cristina Juárez ens envia aquest comentari i imatges:












El Temple Expiatori de la Sagrada Família, basílica coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, està situada al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat.


MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

La Cristina ha participat al blog amb la següent aportació:

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge.


dimecres, 10 d’abril del 2013

LOURDES

Comentari enviat per la Cristina Illan.
Aquesta Setmana Santa he pogut visitar el conegut santuari de la Mare de Déu de Lourdes. Es diu que l'any 1858 una pastoreta de 14 anys, Bernadette Soubirous, en passar a prop d'una gruta va sentir una veu i se li presentà una jove que vestia una túnica blanca cenyida per una blanda blava qui va resultar ser la Mare de Déu. Aquesta li demanà que es construís una capella sobre la gruta. Actualment la seva basílica és un centre de veneració marià dels més importants del món especialment per a la gent malalta.


CARAVACA

La Cristina Illan: Vaig fer aquesta fotografia durant una missa de Dijous Sant a la basílica de Caravaca de la Cruz (Múrcia) l'últim
any sant 2010, on per aquestes dates és tradicional treure la famosa creu de Caravaca en processió. 


Segons la llegenda, la Creu de Caravaca és una relíquia de la Creu on Jesucrist va ser crucificat a Jerusalem, la qual va ser portada miraculosament al santuari per dos àngels durant l'època de la conquesta cristiana als musulmans. Es tracta d'una petita creu caracteritzada pel seu doble braç horitzontal.


EL CAMÍ DE SANT JAUME


La Cristina Illan ens envia aquest comentari i foto:
Al segle IX es van descobrir les restes de l'apòstol Santiago a Compostela i dos-cents anys després va començar el pelegrinatge a aquest lloc sant des de tota Europa a través de França. Els pelegrins vestien de manera característica: barret per al sol, capa amb esclavina, morral per emmagatzemar aliments, bordó o pal llarg, carbassa per a l'aigua i closca de pelegrí o venera (la tradicional "vieira" gallega) 
Actualment encara es troba la venera o "vieira" en els rètols dels carrers dels pobles que formen part del camí de Santiago, així com en els senyals de carreteres i autopistes modernes d'Espanya i de França, com es pot apreciar a la fotografia.


dilluns, 8 d’abril del 2013

ESCARABEU

Finalment la Gemma Izcara ens envia també una foto d'una religió que ja no es practica, però que va ser de les més importants del Mediterrani  a l'Edat Antiga.







L'escarabeu va ser un amulet de vida i poder, amb forma de escarabat piloter , que representava al sol , i era símbol de la resurrecció a la mitologia egípcia. Proporcionava protecció contra el mal, donant diàriament força i poder. En la mort, qui el portava adquiria la possibilitat de ressuscitar i assolir la vida eterna. L'escarabat estava vinculat amb el déu Jepri, el déu del sol.

UN ESCOLÀ


Això és una figura d'un escolà (“Monaguillo”) , és un nen que ajuda al sacerdot a celebrar la missa i altres serveis litúrgics. 



També enviada per la Gemma Izcara

SANT ANDREU

La Gemma Izcara ens envia aquesta foto i comentari:

Sant Andreu va ser un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es va convertir en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'est. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Va ser crucificat en una creu en forma d'aspa X,  a l’Acaia, Grècia.

CARRER DEL BISBE SIVILLA


La Cristina Juárez ens envia una foto d'un carrer del barri de Sant Gervasi a Barcelona.

CARRER DEL BISBE SIVILLA:
Tomàs Sivilla i Gener (Calella, 18 de octubre de 1817 - Girona, 8 de gener de 1906) fou un bisbe i jurista català.
Tomàs Sivilla va estudiar filosofia i teologia als seminaris de Girona i Barcelona i després a la Universitat de Cervera. També estudià lleis a la Universitat de Barcelona. Fou nomenat regent d'aquesta darrera facultat on va ensenyar els cànons entre 1847 i 1851. El 1850 esdevingué fiscal del tribunal eclesiàstic i de l'Auditoria de causes pies de Barcelona. Des d'aquell any fins a 1858 va ser el rector del Seminari. El 1859 obtingué el càrrec de canònic doctoral de la Catedral de Barcelona després de passar una oposició. Quan tenia 60 anys, al maig del 1878, va ser nomenat bisbe de GironaSivilla va ser membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i també de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Allà va llegir dues memòries, la primera el 8 de gener de 1858 que es deia El Primat de Tarragona i la segona, Apunts sobre l'Hospital de Santa Creu de Barcelona el 10 de desembre de 1869. Escrigué a més un Informe en defensa de la jurisdicció eclesiàstica.


dijous, 4 d’abril del 2013

CAMÍ DE SANT JAUME

El Joan Pérez ens envia aquesta imatge i comentari
El camí de Sant Jaume té moltes rutes a Espanya i a França i la fan els pelegrins per obtenir el perdó dels pecats. 
El camí moltes vegades serveix als pelegrins per reflexionar sobre la seva vida. 
El camí es va crear en l'època medieval i el feia molta gent però es va anar oblidant i actualment a tornat a fer-se.
El final del camí es a la catedral de Santiago de Compostela on s'obté la "indulgència plenària" després d'haver entregat una credencial que certifica que has fet el camí.



dimecres, 3 d’abril del 2013

LA COL·LEGIATA D'ALQUÉZAR

Imatge i comentari del Guillem Lleida.

La col·legiata de Santa María la Mayor és una església amb funció de fortalesa. Va ser construïda el segle IX per frenar els regnes cristians del nord. Aquesta edificació és una col·legiata perquè no té bisbe, si en tingués seria una catedral.



L'ALCORÀ

La Claudia Fe ens envia dues fotos de l'Alcorà amb aquest comentari:

Aquest és L'Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans. 
El nom en àrab del Corán és: Qaxaa, que significa: llegit, o recitat.
Com a llibre sagrat, es composa de 114 capítols, anomenats: azoras o suras. Es consideren una obra en prosa.
Cada azora o sura té un nom particular, segons que es narri en ella. Les suras es subdivideixen en 2 grups, el primer correspon a les predicacions de Mahoma a La Meca, i els segon a les sures escrites a Medina, que són les més famoses, i les que ensenyen que s'ha de fer.




PANTOCRÀTOR

El pantocràtor és una pintura utilitzada sobretot en l'art bizantí i romànic.
Hi ha representats els 4 apòstols, Lluc, Marc, Mateu i Joan, i, al centre hi ha Crist, en Majestat, amb la mà dreta fa la benedicció.
Aquesta reproducció està a casa de la Claudia Fe, a l'habitació dels pares, és ella qui ens l'ha fet arribar.


dilluns, 1 d’abril del 2013

PALMA A LONDRES




Vull compartir amb vosaltres unes fotos d'una Palma especial ja que, aquest any, l'he passat a Londres.
La comunitat anglicana de la l'església de St Martin in the Fields, situada al centre de la ciutat, va celebrar la Palma amb una petita processó, amb un ruc i tot.
El ruc portava a l'alforja unes creus fetes amb palma per ser beneïdes, totes les persones que estàvem a la plaça en podíem agafar una i així compartir la celebració amb ells.
St Martin in th Fields es declara una comunitat anglicana però oberta a tothom. A Londres se'ls coneix com l'Església amb la porta sempre oberta
Us poso un enllaç a la seva web, però us adjunto un fragment del que diuen en la seva presentació:

St Martin-in-the-Fields, at the edge of Trafalgar Square in London’s West End, is sometimes called the ‘Church of the Ever Open Door’.  This speaks volumes about what we believe. We are a committed Christian community in the Anglican tradition, yet we remain open to, and are affected by, the questions of those who visit us, whether those visitors walk with us for a moment or a life-time, whether they come to us from the street or the City or from across the world. We believe in God made known to us in the humanity of Jesus of Nazareth, so that we actively seek His face in those around us.

DÉU VOS GUARD

Una altra foto enviada pel Jordi Bernal.
Això és una ceràmica de Déu vos guard ( Significa Déu vagi amb tu ) Està penjat a casa meva. El vam comprar al monestir de les Benetes de Montserrat.



LA PASSIÓ/DIVENDRES SANT

El Jordi Bernal ha enviat aquestes fotos:




Aquestes fotos són de la Passió que va ser representada Divendres Sant, 29 de març de 2013, a l'Església parroquial de Vilassar de Mar. El Divendres Sant és el dia que els cristians recorden la mort de Crist.
Aquest any la representació va ser especial perquè ha estat el vintè aniversari de la Passió de Vilassar. Titulada: Crist ha mort per nosaltres. Inclou 30 escenes de la vida i Passió de Jesús.