divendres, 31 de maig del 2013
ERMITES I ESGLÉSIES A CALASSANÇ
Aquestes explicacions i imatges ens les fa arribar el Guillem Lleida. En elles ens presenta diverses edificacions religioses presents al seu poble
1. Ermita de Nuestra Señora de la Ganza:
1. Ermita de Nuestra Señora de la Ganza:
Aquesta ermita és la més gran de la zona, conté una sola nau amb diverses flies de bancs. Fa temps hi vivia l'ermità, en una casa acoplada a l'edificació, però amb el pas dels anys, la propietària de la clau ha passat a ser Carmen de Perat, la qual resideix en el poble de Calasanz. Com a continuació del carrer de la basa, surt un camí que va a parar directament a la Ganza, el qual era usat antigament per a fer la processó de Setmana Santa.
2. Ermita de San Bartolomé:
En la part de dalt del poble, en la zona del castell, trobem l'ermita de San Bartolomé. Aquesta ermita romànica del segle XII, està constituïda per una sola nau, amb dues naus laterals afegides en la restauració. Té només una volta d'arc apuntat, i una porta en forma d'arc de mig punt. El tret més característic de l'edifci és l'entrada: per accedir-hi, s'han de baixar tres graons, cosa realment excepcional en edificis catòlics, ja que normalment s'ascendeixen enlloc de descendir-se. Pels voltants de l'ermita trobem, mitja part terra (part de l'antic castell) i mitja part precipici; fet pel qual existeix la dita que diu: "Si donas una volta per San Bartolomé, el mal de queixal te treu". Està escrita en canyuto (llengua que es parla a Calassanç) i significa que, òbviament, en donar la volta per on no hi ha camí, se't treu el mal de queixal.
En la part de dalt del poble, en la zona del castell, trobem l'ermita de San Bartolomé. Aquesta ermita romànica del segle XII, està constituïda per una sola nau, amb dues naus laterals afegides en la restauració. Té només una volta d'arc apuntat, i una porta en forma d'arc de mig punt. El tret més característic de l'edifci és l'entrada: per accedir-hi, s'han de baixar tres graons, cosa realment excepcional en edificis catòlics, ja que normalment s'ascendeixen enlloc de descendir-se. Pels voltants de l'ermita trobem, mitja part terra (part de l'antic castell) i mitja part precipici; fet pel qual existeix la dita que diu: "Si donas una volta per San Bartolomé, el mal de queixal te treu". Està escrita en canyuto (llengua que es parla a Calassanç) i significa que, òbviament, en donar la volta per on no hi ha camí, se't treu el mal de queixal.
3. Ermita de San Roc:
En el districte de Peralta de la Sal, es troba una ermita d'origen Romànic anomenada ermita de San Roc. Actualment es desconeixen molts trets sobre l'ermita. S'hi pot accedir des del "cruce" (creuament de les carreteres de Peralta de la Sal, Calasanz i Azanuy) o des de Peralta, en un camí del poble. El camí és utilitzat pels pastors, degut als seus desnivells i abundància de herba. A l'interior podem trobar representacions de la verge i de Sant Roc.
4. Església parroquial de San Cornelio y San Cipriano:
Aquesta església parroquial de segle XVII es troba en la part més plana de Calasanz, a l'igual que l'ermita de San Bartolomé, a banda i banda té un bon precipici. Hi destaquen la torre de dos cossos i les guixeries d'art Mudèjar. Avui en dia està inactiva, ja que el mossèn viu a Peralta, però és utilitzada en algunes celebracions religioses com: la misa del Gall, Nadal, Dilluns de Pentecosta o Dilluns de Pasqua.
Aquesta església parroquial de segle XVII es troba en la part més plana de Calasanz, a l'igual que l'ermita de San Bartolomé, a banda i banda té un bon precipici. Hi destaquen la torre de dos cossos i les guixeries d'art Mudèjar. Avui en dia està inactiva, ja que el mossèn viu a Peralta, però és utilitzada en algunes celebracions religioses com: la misa del Gall, Nadal, Dilluns de Pentecosta o Dilluns de Pasqua.
LA NOSTRA AGENDA
Aquesta foto representa l'agenda de la nostra escola, "Mare de Deu de la Mercè", l'he escollida perquè hi ha petites pregàries per llegir conforme van passant els dies, sobretot tenen apuntat totes les festes durant l'any i tots els sants.
Imatge i comentari enviat pel Renzo Manrique
Imatge i comentari enviat pel Renzo Manrique
1a COMUNIÓ
Foto i comentari enviat per l'Enric Marco
té 8 o 9 anys.
Primera Comunió del meu germà (19-5-13) a la Parròquia de St.Andreu de Palomar
La primera comunió es una celebració cerimonial de la primera vegada que una persona batejada pren part de l'eucaristia, és un dels 7 sagraments de l'Església Catòlica. La primera comunió generalment se celebra quan el noi/aESGLÉSIA DEL BON PASTOR
Foto i comentari enviats per la Paula Martínez
La Parròquia del Bon Pastor, es va fundar l'any 1935. A més d'un lloc de culte, promou el desenvolupament i la cohesió del barri i organitza activitats educatives i socials per als veïns.
LA CREU
Creu cristiana d'or
La creu cristiana és un dels símbols cristians més importants i coneguts. La forma varia segons la comunitat cristiana a la qual pertany, en la catòlica són 4 braços i en l'ortodoxa 8. És important perquè es on va morir Jesucrist per salvar els homes.
Foto i comentari enviat per l'Enric Marco
DANSES RELIGIOSES
L'Olga Castellà ens envia aquestes imatges i comentari
Durant l'Edat Mitjana foren especialment importants a Occident les danses religioses.
Algunes danses populars eren executades a les esglésies; n'hi havia de reservades a la clerecia.
Algunes danses populars eren executades a les esglésies; n'hi havia de reservades a la clerecia.
Els únics exemples musicals de danses eclesiàstiques són el Llibre Vermell de Montserrat, on hi ha cants i danses gravades dels peregrins amb notacions del s. XIV.
El Llibre Vermell de Montserrat és un manuscrit dels ss. XIV-XVI, en llatí i en català, relligat amb cobertes vermelles, escrit i conservat a Montserrat.
És d'interès històric, conté rituals, pregaries, lletanies, calendari,
mapes... Conté, a més a més, nou cants. L'aspecte coreogràfic dels seus cinc balls rodons és de gran importància per a la història de la dansa religiosa.
mapes... Conté, a més a més, nou cants. L'aspecte coreogràfic dels seus cinc balls rodons és de gran importància per a la història de la dansa religiosa.
dijous, 30 de maig del 2013
PARRÒQUIA DE SANT ANDREU
L'església de Sant Andreu de Palomar està situada al barri de Sant Andreu de Palomar, avui inclosa al districte de Sant Andreu deBarcelona. El temple fou construït a finals del segle XIX. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi juntament amb la Casa Asil de Sant Andreu, creat el 1866 i vinculat a la parròquia.
iMATGE I COMENTARI DE LUIS BUZÓN
CARRER SANT NARCÍS
Sant Narcís de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica,sant patró de Girona. Segons la tradició n'havia estat bisbe. La seva
festivitat se celebra el 29 d'octubre. La vida de Sant Narcís de Girona és totalment llegendària i sense fonament històric.
Imatge i comentari de Luis Buzón
SANT PACIÀ
Sant Pacià de Barcino, fou un autor religiós i bisbe de Barcelona vers el 370 i va morir a avançada edat sota Teodosi I el Gran, abans del 395. Sant per l'Església catòlica i l'ortodoxa, i considerat un dels pares llatins de l'Església.
El Luis Buzón ens envia aquesta foto i comentari
PROCESSÓ
La Tania Montero ens ha enviat aquest comentari i imatge.
Com podeu veure a les fotos, es una processó que es va realitzar a Còrdova, a prop del meu poble. La gent va per donar-li una ofrena o per seguir-la fins a l’església.
PILA BAPTISMAL
L'Anna Domènech ens ha enviat aquesta foto i comentari
La pila Baptismal està realitzada en marbre blanc, esta tallada per l’artista Florentino Onofre Julià en l’any 1433. En aquesta capella es troba el vitrall Noli me tangere, que representa a Magdalena amb Jesús Ressuscitat, es de finals del segle XV.
La pila Baptismal està realitzada en marbre blanc, esta tallada per l’artista Florentino Onofre Julià en l’any 1433. En aquesta capella es troba el vitrall Noli me tangere, que representa a Magdalena amb Jesús Ressuscitat, es de finals del segle XV.
SANT FRANCESC COLL
L'Albert Rivera ens envia una imatge que tots hem vist sovint ! I ens envia també la seva explicació
És el Pare Coll, que tots coneixereu, perquè és el fundador de les escoles Dominiques de l'Anunciata, i va ser un sacerdot missioner.
És el Pare Coll, que tots coneixereu, perquè és el fundador de les escoles Dominiques de l'Anunciata, i va ser un sacerdot missioner.
Link:
dimarts, 28 de maig del 2013
LA VIRGEN DE LA CABEZA
La Santa Verge de “la Cabeza” és
una advocació mariana venerada a la Basílica de La nostra Senyora
de la Cabeza. És la patrona d'Andújar per butlla del papa Sant Pío
X el 18 de març de 1909 i de la Diòcesi de Jaén per butlla del
papa Joan XXIII el 27 de novembre de 1959. El 2009, durant la
celebració del seu Any Jubilar, el papa Benet XVI la va condecorar
amb la Rosa d'Or, "singular privilegi" amb el qual el papa
reconeix el seu patronatge sobre la Diòcesi de Jaén, la profunda
devoció amb què és venerada i l'àmplia història de la seva
romeria, la més antiga del país. Li va ser imposada pel Bisbe de
Jaén, Ramón del Hoyo López, el dia 22 de novembre de 2009 a la
Santa Església Catedral de Jaén.1 3 febrer És la primera imatge
mariana d'Espanya que la rep.
Imatge i comentari compartits per l'Alfonso García
IMATGE DE LA MARE DE DÉU
El Sergio Juárez ens envia una de les imatges que tenim a l'escola
La verge maria es la mare de Jesús de Natzaret, que d'acord amb la doctrina cristiana, quan el va donar a llum, era la promesa de Josep, i esperaven encara que arribés el temps de les noces per a consumar el matrimoni; és a dir, creuen que Maria era verge quan va donar a llum a Jesús. La majoria dels cristians i musulmans creuen que Maria era verge quan concebé de l'Esperit Sant, per miracle de Déu. Els creients cristians l'acostumen a reconèixer com a Mare de Déu.
SEPULCRE DE SANTA EULÀLIA
L'Anna Domènech ens explica aquesta imatge:
Això es el sepulcre de Santa Eulàlia, és un magnífic sepulcre gòtic. Ésta situat a una de les criptes de la Catedral de Barcelona, aquest sepulcre es guarda a la paret del fons, junt amb la seva inscripció de l’any 877. La placa diu així:
"Aquí reposa Santa Eulàlia màrtir de Crist, que va patir a la ciutat de Barcelona, sota la presidència de Dacià, el dia segon dels idus de febrer i va ser trobada pel bisbe Frodoí amb el seu clergat, a l'església de Santa Maria el (...) de les calendes de novembre. A Déu gràcies
FÀTIMA
La
verge de Fàtima
L'història
de la verge de Fàtima la trobem en aquesta història.
El
13 maig 1917, tres nens pastors van viure una experiència religiosa, va veure
aparèixer una llum brillant que envoltava a una "dona molt bella".
Al
principi ningú els va creure, però al cap d'un temps ho van començar a creure
gràcies a aquest succés:
De
sobte va parar de ploure. Els núvols es van obrir i d'improvís el sol va
sortir. Arbres i persones es van veure de sobte una llum fantàstica.
Imatge i explicació compartida pel Victor Vilaseca
divendres, 24 de maig del 2013
PROCESSÓ A ARROYO DE LA LUZ
Una processó és una desfilada religiosa organitzada de persones que realitzen un recorregut, d'un lloc a un altre, o ben partint d'un lloc i tornant a ell. És del meu poble Arroyo de la Luz (Cáceres).
La Paula Almansa ens envia una imatge d'una processó al seu poble: Arroyo de la Luz
La Paula Almansa ens envia una imatge d'una processó al seu poble: Arroyo de la Luz
MESQUITA DE CÒRDOVA
la Paula Almansa ens envia una imatge d'un edifici que ha "canviat" de religió al llarg de la història.
La Catedral de l'Asunción de La nostra Senyora, abans «Santa María Mare de Déu», és el nom eclesiàstic de la Catedral de Còrdova, o antiga Mesquita de Còrdova. L'edifici, declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat juntament amb el centre històric de Còrdova.
La Catedral de l'Asunción de La nostra Senyora, abans «Santa María Mare de Déu», és el nom eclesiàstic de la Catedral de Còrdova, o antiga Mesquita de Còrdova. L'edifici, declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat juntament amb el centre històric de Còrdova.
SANT FRANCESC COLL
Va ser un sacerdot de l'Ordre dels Predicadors, missioner i fundador de la Congregació de les Dominiques de l'Anunciata de la Beata Verge Maria. Va ser beatificat per Joan Pau II el 29 d'abril de 1979 i canonitzat l'11 d'octubre de 2009 per Benet XVI.El pare Coll va néixer el 18 de maig de 1812 a Gombrèn (Ripollès). Era el desè, i últim, fill d'un cardador de llana.
Imatge i comentari realitzar per l'Aina Martínez
Imatge i comentari realitzar per l'Aina Martínez
dilluns, 13 de maig del 2013
SANT ANDREU
Una bonica foto acompanyada d'aquest comentari enviada per l'Ana Villarejo:
Segons el Nou Testament, Andreu conegut com Sant Andreu, fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.És venerat com a sant a tota la cristiandat.
Segons el Nou Testament, Andreu conegut com Sant Andreu, fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.És venerat com a sant a tota la cristiandat.
JUDES TADEU
Va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret. Generalment s'identifica amb Tadeu i també és anomenat Judes de Jaume o Lebeu. De vegades s'ha identificat amb Judes, germà de Jesús.
No s'ha de confondre amb Judes Iscariot, un altre dels apòstols, el que va trair Crist.
Imatge i comentari de L'Erik García
SANTA MARIA DEL MAR
Imatge i comentari del Joan Pérez
Es una església gòtica construïda entre l'any 1329 i l'any 1383,situada al barri de la Ribera. La va dissenyar Berenguer de Montagut. És la tercera església de Barcelona amb el títol de Basilica, les altres són la Catedral i la Basilica de La Mercé, i ara també la Sagrada Família. Va ser destruida en diverses ocasions (Terratrèmol de 1428, en 1714. Aquesta meravellosa església es va fer molt popular arran del llibre “L'església del mar”. de Ildefonso Falcones.
SANTA LLÚCIA
Llúcia de Siracusa: va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa
per les Esglésies catòlica i ortodoxa. La seva festivitat es celebra el 13
de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calendari
julià, i és la santa patrona dels cecs i els mals de la vista.
És una de les set dones,
a part de la Mare de Déu,
que es commemora pel nom a la missa canònica.Es
disposa de molt poques dades històriques sobre la vida de Llúcia de Siracusa:
l'únic que se'n sap amb certesa és que va ser una màrtir de Siracusa durant les persecucions de l'emperador Dioclecià el 304
dC. La seva veneració es va escampar fins
a Roma, i al segle VI l'Església la va canonitzar.
Imatge enviada per L'Alfonso Garcia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

.jpg)







.jpg)

.jpg)


.jpg)
