1. Ermita de Nuestra Señora de la Ganza:
Aquesta ermita és la més gran de la zona, conté una sola nau amb diverses flies de bancs. Fa temps hi vivia l'ermità, en una casa acoplada a l'edificació, però amb el pas dels anys, la propietària de la clau ha passat a ser Carmen de Perat, la qual resideix en el poble de Calasanz. Com a continuació del carrer de la basa, surt un camí que va a parar directament a la Ganza, el qual era usat antigament per a fer la processó de Setmana Santa.
2. Ermita de San Bartolomé:
En la part de dalt del poble, en la zona del castell, trobem l'ermita de San Bartolomé. Aquesta ermita romànica del segle XII, està constituïda per una sola nau, amb dues naus laterals afegides en la restauració. Té només una volta d'arc apuntat, i una porta en forma d'arc de mig punt. El tret més característic de l'edifci és l'entrada: per accedir-hi, s'han de baixar tres graons, cosa realment excepcional en edificis catòlics, ja que normalment s'ascendeixen enlloc de descendir-se. Pels voltants de l'ermita trobem, mitja part terra (part de l'antic castell) i mitja part precipici; fet pel qual existeix la dita que diu: "Si donas una volta per San Bartolomé, el mal de queixal te treu". Està escrita en canyuto (llengua que es parla a Calassanç) i significa que, òbviament, en donar la volta per on no hi ha camí, se't treu el mal de queixal.
En la part de dalt del poble, en la zona del castell, trobem l'ermita de San Bartolomé. Aquesta ermita romànica del segle XII, està constituïda per una sola nau, amb dues naus laterals afegides en la restauració. Té només una volta d'arc apuntat, i una porta en forma d'arc de mig punt. El tret més característic de l'edifci és l'entrada: per accedir-hi, s'han de baixar tres graons, cosa realment excepcional en edificis catòlics, ja que normalment s'ascendeixen enlloc de descendir-se. Pels voltants de l'ermita trobem, mitja part terra (part de l'antic castell) i mitja part precipici; fet pel qual existeix la dita que diu: "Si donas una volta per San Bartolomé, el mal de queixal te treu". Està escrita en canyuto (llengua que es parla a Calassanç) i significa que, òbviament, en donar la volta per on no hi ha camí, se't treu el mal de queixal.
3. Ermita de San Roc:
En el districte de Peralta de la Sal, es troba una ermita d'origen Romànic anomenada ermita de San Roc. Actualment es desconeixen molts trets sobre l'ermita. S'hi pot accedir des del "cruce" (creuament de les carreteres de Peralta de la Sal, Calasanz i Azanuy) o des de Peralta, en un camí del poble. El camí és utilitzat pels pastors, degut als seus desnivells i abundància de herba. A l'interior podem trobar representacions de la verge i de Sant Roc.
4. Església parroquial de San Cornelio y San Cipriano:
Aquesta església parroquial de segle XVII es troba en la part més plana de Calasanz, a l'igual que l'ermita de San Bartolomé, a banda i banda té un bon precipici. Hi destaquen la torre de dos cossos i les guixeries d'art Mudèjar. Avui en dia està inactiva, ja que el mossèn viu a Peralta, però és utilitzada en algunes celebracions religioses com: la misa del Gall, Nadal, Dilluns de Pentecosta o Dilluns de Pasqua.
Aquesta església parroquial de segle XVII es troba en la part més plana de Calasanz, a l'igual que l'ermita de San Bartolomé, a banda i banda té un bon precipici. Hi destaquen la torre de dos cossos i les guixeries d'art Mudèjar. Avui en dia està inactiva, ja que el mossèn viu a Peralta, però és utilitzada en algunes celebracions religioses com: la misa del Gall, Nadal, Dilluns de Pentecosta o Dilluns de Pasqua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada